EL CANVI CLIMÀTIC

El clima mundial ha evolucionat sempre de manera natural, però proves convincents obtingudes arreu del món revelen que en l’actualitat hi ha en marxa un nou tipus de canvi climàtic, que posa en perill la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals i el desenvolupament econòmic i social, la salut i benestar de la humanitat. Aquest apartat és un capítol introductori al canvi climàtic, quins són els gasos amb efecte d’hivernacle i les causes que el provoquen, els seus efectes i vulnerabilitat a Europa i àrea mediterrània així com les preguntes més freqüents que es plantegen



PLA D'ADAPTACIÓ DEL CANVI CLIMÀTIC A L'ALT EMPORDÀ

El canvi climàtic és un dels majors reptes actuals de la humanitat. El quart informe del IPCC (Panell Intergovernamental d'experts sobre Canvi Climàtic) afirma que l'escalfament del sistema climàtic és ja una realitat, com evidencien els augments observats de la mitjana mundial de la temperatura de l'aire i de l'oceà, el desgel generalitzat de les neus i els gels, i l'augment mitjà mundial del nivell del mar. 
Davant d’aquest escenari generalitzat de canvi climàtic i donat que els impactes ambientals, socials i econòmics previsibles són ja una evidència, s’estan desenvolupant polítiques i iniciatives des de diferents països i organitzacions, a nivell internacional, nacional, regional i local orientades a lluitar contra aquest fenomen. L’acció contra el canvi climàtic combina dos fronts: la mitigació i l’adaptació. Com és lògic i necessari, la major part dels esforços s’han esmerçat, fins ara, a la lluita contra la mitigació del canvi. Tanmateix, conjuntament amb les polítiques de mitigació, cal abordar preventivament polítiques d’adaptació. 

El 2014 va sorgir la iniciativa d'àmbit europeu anomenada Mayors Adapt. Aquesta és una iniciativa de la Direcció General d'Acció pel Clima de la Comissió Europea que es va posar en marxa en el context de l'estratègia d'adaptació de la UE per tal de prendre mesures d’adaptació, amb la finalitat d’avançar cap a la resiliència del territori. 

En el Llibre verd d'adaptació al canvi climàtic de l'any 2007 s'identifica una part d’Europa com una de les zones més vulnerables al canvi climàtic, concretament tota la conca mediterrània, a causa de l'efecte combinat d'un augment de temperatura i una disminució de precipitacions en zones que ja pateixen estrès hídric. A l’estudi realitzat per la Direcció General de Política Interior de la UE “Regional Challenges in the Prespective of 2020”, de l’Abril del 2009, on s’avalua i quantifica la vulnerabilitat al canvi climàtic de les diferents regions europees, Catalunya és considerada zona de vulnerabilitat mitjana als continus increments de temperatura, i amb vulnerabilitat alta davant dels fenòmens meteorològics extrems. 

Així doncs, el territori català està fortament exposat a diverses conseqüències del canvi climàtic. Concretament, i segons l’Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya, descriu que algun dels impactes serà la menor quantitat de precipitació mitjana anual, amb més sequeres, un increment global de les temperatures i la major recurrència de fenòmens extrems, com aiguats i onades de calor (amb tots els efectes indirectes associats com ara un increment en els episodis de focs forestals). Això afectarà tant a la població com a les activitats econòmiques que es porten a terme, ja sigui a la ramaderia, l’agricultura o el turisme. Una planificació de les accions a emprendre pot millorar la capacitat de reacció i preveure les conseqüències envers les noves condicions climàtiques.

Per tot plegat, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, mitjançant l’Oficina Comarcal de l’Energia i Clima, emprèn el camí de l’adaptació amb la redacció del Pla d’Adaptació al Canvi Climàtic. Un document que té per objectiu identificar els principals riscos derivats dels efectes del canvi climàtic i establir l’estratègia i les accions per adaptar-s’hi, minimitzant els impactes indesitjats, afrontant amb garanties els efectes estimats del canvi climàtic i estalviar al màxim econòmicament i socialment. I és que cal tenir en compte que adaptar-se surt a compte.
La redacció del pla té una durada aproximada de cinc mesos. En paral·lel es realitzarà un procés de participació amb els col·lectius socials, econòmics i ambientals de la comarca, amb la voluntat d’informar-los i implicar-los tant en el procés de redacció del Pla com en la seva execució i les seves revisions.